CTM TEMA 7

Esquema general
Mesures Riscos geològics externs

CTM TEMA 17

Avaluació impacte ambiental

CTM TEMA 4

Esquemes dels Cicles Biogeoquímics:
Cicle del Carbon
Cicle del Fòsfor
Cicle del Nitrogen

CTM TEMA 3

Arxius corresponents al tema 3. És important que estudieu com es fa el tractament del color en les imatges digitals obtingudes pels sensors situats als satèl·lits.
El document referent als SIG i la presentació de les tecnologies utilitzades en l'estudi del medi ambient són per si els voleu repasar en casa.
Color en teledetecció
Noves tecnologies en l'estudi del medi ambient
SIG

CTM TEMA 2

 En aquest tema (LA HUMANITAT I EL MEDI AMBIENT) teniu els diagrames causals corresponents a la població durant les etapes de la història de la humanitat i la seua relació amb la natura. També teniu un mapa amb dades de l'empremta ecològica en els diferents països del món i un document del Ministerio del Medio Ambiente en el que es fa un anàlisis de la situació de l'empremta ecològica en Espanya. Encara que són dades del 2007 i 2008 trobe que pot ser interessant que els llegiu.

Etapes humanitat-natura

Mapa Huella ecológica en el Planeta
La Huella ecológica en España

CTM TEMA 1

Adjunte arxius corresponents al Tema 1: Concepte de Medi Ambient i Dinàmica de Sistemes
Definició Medi Ambient
Creixement Població
Diagrames Núvols_ Volcans

PROPOSTA DE PROJECTE

1-      ETAPA EDUCATIVA

Projecte per alumnes de 4t d’ESO que cursen l’assignatura de Biologia i Geologia.

2-      PERFIL DELS ESTUDIANTS

Es tracta de alumnes que han escollit esta assignatura optativa perquè desitgen continuar estudis en un batxillerat de Ciències de la Salut i per tant es troben molt interessats en comprendre el funcionament de la vida.

També poden ser alumnes que han fet la mateixa elecció perquè els agrada la biologia encara que no desitgen continuar amb aquest camp després de l’etapa obligatòria.

3-      RELACIÓ AMB EL CURRICULUM

Els objectius del currículum amb els que estaria relacionat son de dos tipus:

A-    OBJECTIUS GENERALS

-          Actuar d’acord amb el procés de treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.

-          Buscar i seleccionar informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

-          Interpretar informació de caràcter científic i formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre decisions sobre problemes relacionats amb les ciències de la naturalesa.

-          Reconèixer les relacions de la biologia amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les seues repercussions.

B- OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Conèixer la cèl·lula com a unitat de vida i la teoria cel·lular així com els processos de reproducció cel·lular.

- Estudiar l’ADN: composició, estructura i propietats.

- Valorar el descobriment de l’ADN en l’evolució posterior de les ciències biològiques.

- Comprendre l’herència i la transmissió dels caràcters: Les lleis de Mendel. Genètica humana. L’herència del sexe. L’herència lligada al sexe.

- Estudiar algunes malalties hereditàries.·

- Comprendre els conceptes: gen, codi genètic, mutacions.

- Conèixer l’enginyeria i en que consisteix la manipulació genètica així com les seues aplicacions i repercussions.

- Estudiar els aliments transgènics, la clonació i el genoma humà.

- Comprendre les implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva.

Pel que fa a les COMPETÈNCIES BÀSIQUES que es poden desenvolupar són:

-          Competència en comunicació lingüística.

-          Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic.

-          Competència digital i tractament de la informació.

-          Competència per aprendre a aprendre.

-          Competència en la autonomia i iniciativa personal.

-          Competència en consciència i expressions culturals.

-          Competència social i ciutadana.

També es podria treballar coordinadament amb altres assignatures per exemple estudiar la biotecnologia al llarg de la història: elaboració del pa, vi, iogurt.... (Història) o analitzar els aspectes ètics relacionats (Ètica, Religió)

4-      PRODUCTE FINAL

·         Elaboració d’un PÒSTER DIGITAL INTERACTIU (per exemple amb GLOGSTER o SMORE) per exposar algun aspecte/tema relacionat amb l’enginyeria genètica i/o la biotecnologia. Els alumnes podrien fer propostes pròpies o elegir un d’aquests temes:

-          Plantes i animals transgèniques.

-          Aliments transgènics.

-          Biotecnologia tradicional i moderna

-          Enginyeria genètica i manipulació de l’ADN.

-          La clonació.

-          La teràpia gènica.

·         Redactar un informe en un document de text en el que expliquen els aspectes bàsics del seu pòster.

·         Desprès compartir el seu treball mitjançant les xarxes socials i fins i tot escollir entre ells quins podrien ser els que es difondrien a la pàgina web del centre.

5-      POSSIBLE TÍTOL

BIOTECNOLOGIA AL SEGLE XXI

ABP

L’aprenentatge basat en projectes és una forma diferent d’ensenyament que podem escollir quan deixem a un costat els mètodes tradicionals, mètodes que donen preferència a la memorització, la repetició i l’absència d’esperit crític i per contra donen pas a la recerca, la discussió, l’assaig i la correcció.

Es tracta de fer un CAMÍ amb els nostres alumnes que comença amb un PROBLEMA o REPTE i acaba en un PRODUCTE FINAL que cal difondre:

El projecte pot acabar amb un producte final ja definit amb antelació o no definit (en aquest cas és major el grau d’exploració) però en tot cas és de gran importància la PLANIFICACIÓ del projecte (participants, fases, temps, recursos i avaluació)

QUINES EXPECTATIVES EM PROVOCA L’ABP?

El primer que m’ha vingut al cap després de reflexionar sobre el tema és que treballar mitjançant ABP evidentment ens obliga a eixir de la zona de confort i a oblidar-se, en gran part, dels llargs temaris que apareixen en el butlletins oficials. Açò pot ser molt angoixant però també molt enriquidor. Opine que també el professors i les professores ens avorrim de fer sempre el mateix en les classes, de corregir els mateixos exàmens, .... i que, per tant pot suposar una injecció de noves expectatives i il·lusions començar a posar en pràctica nous mètodes d’ensenyament-aprenentatge. No obstant això, no hem de deixar de veure que també ens aboquen a dificultats afegides i pot ser que principalment una d’elles siga seleccionar adequadament la forma d’avaluar els projectes perquè serà la clau de l’èxit o del fracàs.

¿Qué es un PLE?

           PLE: ENTORNO PERSONAL DE APRENDIZAJE es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que una persona utiliza de forma asidua para aprender (Según Jordi Adell).

Todos tenemos un PLE pero actualmente las nuevas tecnologías han aumentado las herramientas disponibles y han establecido un nuevo entorno (o ecología) del aprendizaje.

Necesitamos nuevas HABILIDADES que nos permitan:

1-     Buscar y gestionar la información.

2-     Crear y desarrollar conocimiento o información.

3-     Compartir esa información y conocimiento.

Partes de un PLE:

1-     ACCESO A LA INFORMACIÓN

2-     CREACIÓN Y DIFUSIÓN DE INFORMACIÓN.

3-     RELACIÓN CON OTROS (Red Personal de Aprendizaje)

Hay que alcanzar estos objetivos mediante 5 PASOS:

1-     DESCUBRIR INFORMACIÓN RELEVANTE: vía RSS: nos suscribimos a un tipo de información y no necesitamos buscarla (feedly.com)

2-     GESTIONAR TODA LA INFORMACIÓN mediante herramientas que permiten gestionar favoritos (Delicious o Diigo o Evernote)

3-     PARTICIPAR en la “conversación” de INTERNET: seguir a gente interesante en twiter, participar en redes sociales verticales interesantes (GNOSS, NING,...)

4-     NO SER ESPECTADORES: crear y compartir información y experiencias (BLOGS)

5-     MEJORAR COMO PROFESIONALES DE LA EDUCACIÓN

NO SOLO SE TRATA DE NUEVAS TECNOLOGÍAS SINO QUE SE TRATA DE ACTITUDES (DAR Y RECIBIR)